"Vallromanes - Vista de l'església, sala de ball i tenda de comestibles" (Any 1911).
També es pot observar: la Masia de Can Poal (al costat dret de l'església), la casa del Sr. Fernando Balet (al fons a la dreta) i la Masia de Can Galvany (al fons a l'esquerra).
Vista de Vallromanes (similar a l'anterior)
Flos i Gibernau, Frederic, 1890-1949
Vista des de l'era de Can Poal
Vista de Vallromanes (similar a l'anterior)
Fotografia desde el caminet mirant a l'esglesia
Entrada de la sala de ball de Vallromanes que formava part de la finca de Can Poal
Festa major de Vallromanes de principis del segle XX
Entre 1916 i 1937
Any 1913
Grup de persones al costat de la riera de Vallromanes
Conjunt de cases del Carrer Vista Alegre a l'esquerra de la foto.
Can Guardia (Queviures Guardia)
Imatge ampliada de l'anterior foto
Torre de Can Balet a l'esquerra i a la dreta Masia de Can Balet
Torre de Can Balet i al fons Mas sala Gros
Torre de Can Balet. Mateixa perspectiva que la foto anterior
Antigament en aquesta casa tan gran on ara hi ha les noves escoles hi havia d'anar un Hotel, però finalment va ser una casa d'estiueig de la familia Mani. S'explica que durant la guerra civil i va estar vivint temporalment la dirigent comunista Dolores Ibárruri, coneguda com "La Passionària".
Any 1983
La casa és un encàrrec del mestre Sebastià Rafart Llatas, compositor i director d'orquestra i autor del cant a Vallromanes, que volia fer-se una casa modernista. Per aquest motiu es coneix amb el nom de Can Rafart, però també es coneix com a Vila Joiosa per influència de la vila alacantina a suggeriment de l'arquitecte.
Rafart fou un amant de les antiguitats i gran col·leccionista. Part de la seva col·lecció que es conservava a l'interior d'aquesta casa eren:
Força mobiliari antic, destacant una calaixera de noguera de 1763 i quatre llits olotins de 1700.
També hi havia armes, ceràmiques, quadres, gravats.
Destacava un missal de grans dimensions del segle XIV.
Quan va esclatar la Guerra Civil foren requisades totes les antiguitats i traslladades a Granollers per fer-ne exposició pública juntament amb altres col·leccions requisades. Però en finalitzar la Guerra van rebre notificació de les autoritats pertinents perquè anessin a recuperar les seves pertinences, en un fet poc freqüent.
Interior casa Can Rafart - Vila Joiosa
Pel que fa a l'arquitecte Ubald Iranzo, sabem que va estudiar a Barcelona i es va llicenciar l'any 1879. Fou cap de Secció de l'Oficina d'Urbanizació i Obres de l'Ajuntament de Barcelona. També va formar part de la Comissió Tècnica de l'Eixample.
Font: Patrimoni cultural DIBA
Can Rafart actualment està en venda per una immobiliària que es diu Nou Niu de les Franqueses del Vallès. Aquesta immobiliària és qui ens ha cedit les fotografies. Esperem que la venguin a algú que la conservi el més original possible.
Catalogat com a patrimoni immaterial en Música i Dansa (08296-121), el cant va ser creat l'any 1926 pel mestre Sebastià Rafart, compositor i director d'orquestra que estiuejava a Vallromanes i era el propietari de la Villa Joyosa.
Fou cantat per primera vegada el dia de Sant Miquel, davant l'església, per un cor format per nois i noies i gent del poble, també estiuejants, segons s'especifica en el recordatori pertinent. Estaven acompanyats per l'orquestra Torres de Barcelona, dirigida per l'autor del text i de la música.
!Vallromanes! Vall hermosa/ Bell paratge d'un cel blau;/ De vernedes d'esmaragda,/ De pinars d'un verd que atrau./ Si tos xaragalls m'encisen/ Tos boscos son mos encants.// De tes aigües cristal·lines/ Brollen fonts, rics manantials;/ De tos vinyars, lo ric nèctar,/ Que al feble lo torna brau./ Rodejada de muntanyes/ Que apar se donguen la mà,/ Com voltejant la sardana,/ Tos encants van voltejant:// L'aucellada amb ses cantúries,/ Lo Rossinyol amb bells cants,/ L'Himne entonen nit i dia/ Que alegra ton ample espai.// ant Miquel n'es lo teu guarda/ Sant Vicenç ton benfactor,/ ¿Com no has d'ésser venerada/ Tenint tants bons protectors?/ !Valromanes! Vall hermosa;/ Bell paratge d'un cel blau/ De vernedes d'esmaragda,/ De pinars d'un verd que atrau,/ Cantant els aucells son Himne/ Jo també t'enlairo un Cant.
Imatge de molt baixa qualitat
Imatge de molt baixa qualitat
Actualment la Torre Tavernera (propietat del Marques d'Alella) es la casa Club del Golf de Vallromanes.
Any 1913
11-12-1921
Ermita de Torre Tabernera (Autor: Jaume Biosca i Juvé 1875-1945)
Carretera de Masnou a Granollers amb Vistes a la Torre Tabernera i la Muntanya de Sant Miquel any 1923
Fotografia feta des de la corba de l'antic Garden Center amb la Torre Tabernera al fons
Carrer Vista Alegre desde la riera
Any 1982
Carrer Vista Alegre i al fons la plaça de l'esglesia
Can Sala Gros 1933
Can Gurgui desde la font
Autobús Vallromanes - Montmeló 21/08/1950
Autobús de la línia Masnou - Alella - Vallromanes 18/08/1955
Tiquet Autobús Masnou - Alella - Vallromanes 1 peseta
Aquesta imatge d'una creu amb símbols feixistes que hi havia a Vallromanes era en honor als caiguts de la guerra civil durant l'època franquista. Curiosament era el lloc de trobada de la joventut de l'època i avui en dia està a l'entrada del cementiri amb els símbols esborrats i una placa que diu: El poble de Vallromanes a totes les víctimes de guerres, persecucions i injustícia (any 2001).
Font de Can Gurgi
Font de Can Gurgi Any 1923
Font de Can Gurgi Any 1023
Font de Can Ginesta
(Avui en dia desapareguda, la font estaba a tocar de la carretera de Granollers al Masnou, tot just davant del "garden" Vallromanes Verd)
Font de Can Ginesta (Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929)