Casa Casaramona - Passeig de Gràcia

La Casa Casaramona, inicialment, era un habitatge de planta baixa i dos pisos. A l'abril de 1870 el propietari Pablo Brusi Genis va sol·licitar al Mestre d'Obres Domènec Balet i Nadal ampliar-la un pis més i reformar la façana, afegint a la teulada una balustrada, gerros i un fris.

Anys més tard, el nou propietari de la casa, el Sr. August Casaramona fill del conegut industrial del cotó Casimir Casaramona Puigcercós que tenia la seva fàbrica Modernista a Montjuïc projectada per l'Arquitecte Puig i Cadafalch li va sol·licitar a aquest mateix arquitecte, ampliar la casa tres pisos més, s'hi va afegir una tribuna amb garlandes al pis principal, es va adaptar la planta baixa amb dos locals comercials, es va reformar l'entrada principal i al terrat es va canviar la balustrada amb uns nous grans gerros.

Plànols de Domènec Balet Casa Casaramona

Plànol original signat per Doménec Balet i Nadal. Marcat en vermell el nou: Façana tercer pis i teulada.

Zoom del primer i segon pis on es pot observar que es tracta del mateix edifici

Plànols de Puig i Cadafalch Casa Casaramona

Qui era Casimir Casaramona Puigcercós?

Casimir Casaramona y Puigcercós (Vic, 1838 - Barcelona, ​​1913), va ser un industrial tèxtil català que va crear la seva empresa a Castellterçol, reunificant els petits tallers dels seus germans en una sola fàbrica de teixits de cotó, mescla i llana.

El 1888, l'empresa va guanyar la medalla de plata a l'Exposició Universal de Barcelona.

El 1911, la fàbrica del Raval va ser destruïda per un incendi i Casaramona va encarregar a Puig i Cadafalch la construcció d'una nova fàbrica a Montjuïc. Quan Casimir Casaramona va morir l'empresa va quedar en mans del seu fill August, però va tancar abans del 1920.

Qui era Josep Puig i Cadafalch?

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va ser un arquitecte considerat un dels principals representants del modernisme català, historiador i polític. Va estudiar arquitectura a Barcelona i París i va destacar pel seu estil arquitectònic únic que combinava elements gòtics, renaixentistes i modernistes. Entre les seves obres destaquen el Palau de la Generalitat de Catalunya, el Mercat de Santa Caterina i el Pavelló d'Alemanya de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Va ser fundador de la Mancomunitat de Catalunya i diputat al Congrés dels Diputats espanyol. També fou un historiador i defensor de la cultura catalana, escriví diversos llibres sobre l'arquitectura i la història de Catalunya i fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans.