La Casa Francisco Vilumara va ser projectada per Domènec Balet al Passeig de Gràcia Nº61, xamfrà amb el Carrer Valencia on avui en dia hi ha a la planta baixa la coneguda joieria Tiffany & CO i als soterranis el Restaurant MIU (de moment no sabem l'any).

L'any 1925 l'arquitecte Juan Buxeres va remuntar la casa dos pisos, es van afegir les tribunes als pisos principal i primer i es van afegir elements decoratius a la teulada.

Vilumara Saus, Francisco. Barcelona, ​​1826 – 1878. Empresari seder i financer. Nascut el 1826, va aixecar una de les empreses sederes més importants de Barcelona i segurament d'Espanya, i va ser el propulsor de l'entitat més gran de crèdit catalana no anònima. El 1862 es va crear Vilumara Hermanos i Cía. a partir del petit taller del pare Ramon Vilumara Broquetas (Barcelona, ​​1800-1869); després de la mort d'aquest, el negoci va quedar en mans només de Francesc. 

A principis dels anys 1860, amb 91 telers i 202 treballadors, era la tercera major fàbrica del sector seder de Barcelona. L'edifici del nucli antic de Barcelona no només va quedar petit, sinó que hi hauria de ser impossible instal·lar una màquina de vapor; per això els Vilumara van inaugurar el 1865 una fàbrica a l'entorn rural que ara ocupa la plaça Macià.

El 1862 va materialitzar la idea de constituir una “caixa de comerç, tant per utilitzar els capitals sobrants com per oferir al comerç protecció i auxili”. El seu èxit va aconsellar dissoldre-la i refundar-la l'any següent amb més socis i més capital. Així, amb un capital de 2.646.000 pessetes —del qual només es va desemborsar inicialment el 25 per cent—, va néixer Vilumara, Bianchi i Cía., o Crédito Mutuo Fabril i Mercantil, encara que sempre va ser coneguda com a Caixa Vilumara.

En els anys 1850 i 1860 Francisco Vilumara va invertir a més en diferents empreses i, superada la crisi de 1866, ho va fer repetidament al sector immobiliari. Quan va morir els seus béns immobles ascendien a 1.146.080 pessetes, mentre el seu negoci va ser valorat en 474.324.

El negoci va passar al seu fill Francisco Vilumara Bayona (Barcelona, ​​1864-1934), que el 1907 va inaugurar una nova fàbrica a l’Hospitalet. En mans de Josep Maria Vilumara Carreras, l'empresa es va convertir en societat anònima Vilumara el 1942. Va tancar el 1982.

Bibl.: À. Solà, “Francesc Vilumara Saus”, a F. Cabana, Cent empresaris catalans, Madrid, Lid, 2006.

Text original: Àngels Solà Parera

Font: Real Academia de la Historia