Fàbrica i tallers d'arts Gràfiques Henrich i CIA

Manuel Henrich i Girona

Fàbrica i tallers d'arts Gràfiques Henrich i CIA. (1886-1930's). Unicolor S.A. (1946-1970's). Bayer. (1970's-2000's).


L'enginyer Manuel Henrich i Girona (1852-1925) era nebot del banquer Manuel Girona i va fer carrera com a polític i empresari. En la seva trajectòria política va ser diputat a Corts pel districte gironí de Figueres entre 1881 i 1884 i posteriorment alcalde de Barcelona durant un breu període comprès entre 1893 i 1894. 


Format a Madrid i a l'estranger, de tornada a Barcelona va treballar primer com a impressor a Ramírez y Cía. Al 1880 va morir Narcís Ramírez i tot seguit Henrich es va fer càrrec del negoci, va adquirir La Crónica de Cataluña i finalment  va crear la seva pròpia empresa d'arts gràfiques amb una primera seu al carrer dels Escudellers, esdevenint un dels homes forts de l'empresariat de la ciutat a finals del segle XIX.

El 1886 Henrich va construir un gran edifici per als seus tallers d'art gràfiques a la illa delimitada pels carrers Pau Claris, Còrsega, Roger de Llúria i la Diagonal. La fàbrica, projectada per Domènec Balet i Nadal, disposava de baixos, soterranis i tres alçades i ocupava una superfície de 6.000 metres quadrats. Henrich y Cia. Sociedad en Comandita, nom amb que va registrar l'empresa a l'any 1889, va ser durant anys la més important i activa de l'Estat Espanyol en el ram de les arts gràfiques. Donava feina a prop de 800 operaris amb 200 màquines mogudes per motors de vapor. La xemeneia era visible des de la Diagonal al costat de l'església dels Carmelites. 


El 1889 s'encarregà de la impressió de La Publicidad, a la que hi va incorporar el fotogravat i l'heliografia. Cap al 1910 l'edifici va ser objecte de reforma i ampliació a càrrec de l'arquitecte Joan Baptista Feu i Puig (1853-1914)


Situació: Còrsega/Pau Claris/Roger de Llúria (Avuí en dia enderrocada)Font: Arxiu Contemporani de Barcelona; barcelofilia

L'entrada principal

L'entrada principal del carrer Còrsega era flanquejada per dos busts de Johannes Gutenberg, inventor de la premsa d'impremta moderna i Aloys Senefelder creador de la litografia.

Johannes Gutenberg

Porta d'entrada principal

Aloys Senefelder

Font: Llibre Arquitectura Moderna de Barcelona; (La Imatge dels bust es recreada)