La Torre Vermella dels Germans Planas i Casals de Cerdanyola del Vallès

La Torre Vermella és un edifici característic del primer modernisme desenvolupat al voltant de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, que manté alguns detalls clàssics de l'arquitectura del XIX. És un dels més representatius i emblemàtics del modernisme a Cerdanyola i està inclòs al PEPPAAC amb número d’inventari 42 amb el nivell de protecció 1 Conservació estricta (el màxim nivell de protecció que contempla el catàleg).

Fins ara la informació que es tenia de la seva autoria, era que Carles Buïgas atribuïa la casa al seu pare, l'arquitecte Gaietà Buïgas. Amb tot i això la casa presenta evidents lligams amb l'obra del primer Domènech i Muntaner, especialment amb la Casa Roura de Canet de Mar i amb el Castell dels Tres Dragons (però l'estil no acaba d'encaixar, ja que era més exuberant). L'autor de la primera reforma de l'edifici (FASE 2) podria haver estat l'arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, arquitecte municipal de Cerdanyola i nebot de Gaietà Buïgas, que hauria respectat l'aspecte unitari de l'exterior.

Ara bé aquest Setembre de 2021 i arran de la recerca d'informació realitzada per nodrir aquesta web ens consta que el projecte va ser presentat per Domènec Balet a l'Exposció Universal de Chicago de 1893 aconseguint medalla d'or i tambe a la Tercera Exposició de Belles Arts e Industries Artistiques de Barcelona al 1896.

Una mostra més de l'autoria, es la recent toballa d'un element estilístic que varem veure en la nostre primera visita a la casa. La tipografia que s'utilitza en les lletres dels quatre punts cardinals del penell de la taulada, podriem dir que es la mateixa que la que hi ha en una de les llibreries originals del Mestre d'Obres amb la inicial "B" de Balet.

La Torre Vermella va ser construïda cap al 1879 per als germans Manuel, Josep Maria i Marcel Planes i Casals, membres d'una destacada família d’advocats i polítics barcelonins.  La torre d'estiueig és un edifici de dos pisos i semisoterrani, fet dels maons vermells que li confereixen el peculiar aspecte que ha donat nom a la casa. 

Tot i que va ser dividida en dues meitats, sembla que en un origen era un edifici unitari orientat en sentit perpendicular al carrer i amb portes als laterals i a la part de darrera. Tanmateix arran de diversos estudis i cates s'evidencia que tot i l'aspecte unitari que ofereix és el resultat de diverses ampliacions, de manera que l'actual planta rectangular i la distribució actual fragmentada no respon a l'original. La planta de semisoterrani delimita el perímetre original, per la qual cosa el més probable és que inicialment l'edifici no disposés de les dues habitacions dels angles de la façana sud, o que aquestes fossin de menors dimensions. A priori, es podrien delimitar tres fases principals:

FASE 1: Ca. 1879

Construcció de l'edifici amb una planta irregular i distribució unitària. Es conservarien diversos elements interiors com ara les xemeneies, escala de servei, alguns paviments, i parquet, arrambador de fusta i porta amb vitrall a l'àcid del saló-menjador.

FASE 2: Ca. 1910

Divisió de l'edifici en dos habitatges, ampliació de la façana sud, redistribució de l'interior amb la construcció d'una nova cuina a la banda oest i redistribució de l'escala principal, fragmentació del jardí amb doble accés des de la tanca, i incorporació de paviments modernistes al primer pis de la banda est. 

FASE 3: Anys 30 i 40 del segle XX.

Reformes dels banys art déco (amb el tancament de dues finestres que donaven als porxos), paviments i altres espais i elements de l'interior.

Actualment:

La planta baixa és d'estructura rectangular i el primer pis de planta de creu llatina. A façana, els dos nivells es divideixen mitjançant un fris de prismes piramidals i dentícules de maó. Seguint el perímetre rectangular de la planta baixa destaquen els merlets esglaonats. El primer pis està cobert amb una teulada a dues vessants amb carener de cresteria i el creuer es remata amb un penell que representa un drac. Les quatre façanes estan coronades amb frontons esglaonats. A la part posterior de l'edifici es troba una torre octogonal. Les obertures de la casa són allindades amb emmarcament gòtic i a la façana es poden trobar medallons amb relleus clàssics. 

Carrer de Sant Ramon, 124, Cerdanyola del Vallés

Font: Museu d'Art de Cerdanyola - Txema Romero