Les Tres Xemeneies del Paral·lel

Ubicades al límit del districte de Sants-Montjuïc, les Tres Xemeneies son una construcció exempta que es troba flanquejat per les oficines de Fecsa-Endesa al bell mig dels Jardins de les Tres Xemeneies, parcel·la delimitada per l'Avinguda del Paral·lel i els carrers de Cabanes, de Vilà i Vilà i de Palaudàries.

Les Tres Xemeneies són l'últim vestigi d'un complex industrial molt més gran avui desaparegut. Es tracta de tres construccions aïllades que han esdevingut una fita visual i el símbol identitari del barri de Poble Sec. Cadascuna de les xemeneies mesura 72 m d'alçada i fins a 4 m de diàmetre. Es tracta de grans construccions troncocòniques fetes íntegrament en maó vermell sobre basaments paral·lelipèdics del mateix material. Els fusts de la xemeneia es troben en l'actualitat enfaixats amb anelles metàl·liques que contraresten les moltes esquerdes i pèrdues d'aplom causades per la degradació de llurs materials. Les superfícies exteriors de les xemeneies no presenten cap ornamentació, més enllà del cornisament en forma de barbacana circular que corona la desembocadura de les xemeneies. En l'actualitat, una escala metàl·lica recórre tota l'alçada de les xemeneies fins a arribar a una plataforma, també metàl·lica, als peus d'aquest cornisament.

La Societat Espanyola d'Electricitat, fundada l'any 1881, formava part d'aquelles instal·lacions destinades a la producció d'energia elèctrica que proliferaren a la rodalia de la ciutat al tombant de segle. Les obres de la seva central tèrmica, ubicada a l'Avinguda del Paral·lel, s'iniciaren el 1883 a càrrec de l'enginyer Narcís Xifra i Masmitjà i del mestre d'obres Domènec Balet i Nadal. Però no va ser fins al 1896, quan l'empresa ja es coneixia com a Companyia Barcelonina d'Electricitat, que es construí la primera xemeneia. Les altres dues serien construïdes el 1908 i el 1912 a conseqüència de l'increment de la demanda. L'any 1919 la central del Paral·lel, que el 1911 havia estat adquirida per Riegos y Fuerzas del Ebro, de l'enginyer Frederick Stark Pearson, es convertí en l'escenari d'un dels principals capítols del moviment obrer català, la Vaga de la Canadenca.

La central del Paral·lel fou un equipament pioner a Espanya, ja que participà dels processos de canvi tecnològic i de les principals innovacions en els sistemes de recepció i transformació d'energia. S'ubicà just al costat de l'aglomeració urbana perquè, en el seu moment, la tecnologia no permetia el transport d'energia a grans distàncies. Això canviaria durant la dècada de 1920, amb la construcció dels primers grans equipaments hidroelèctrics del Pirineu i la instal·lació de línies d'alta tensió per al transport de l'energia. Des de llavors, la central del paral·lel passaria a ser de reserva i serviria per rebre, transformar i distribuir l'energia pel flanc meridional de la ciutat.

A mitjans de la dècada de 1950, aprofitant els baixos preus del petroli, la central passà a emprar com a combustible fueloil, fins que el 1987 la central fou desmantellada per causes ambientals i de seguretat. A partir de llavors, es procedí a l'enderroc de l'antiga central, a excepció de les xemeneies, que quedarien encaixades dins la nova seu social de Fecsa-Endesa, dins d'una parcel·la reconvertida en parc públic. Les obres de reconstrucció i remodelació de la parcel·la es desenvoluparen entre 1988 i 1995 i anaren a càrrec del despatx "RGA arquitectes".

Font: Wikipedia