Panteó Ernest Niquet
Aquest panteó forma part de l'itinerari del cementiri de Montjuïc i té rellevada importància a causa de que pare i fill, Domènec Balet i Josep Balet, van dur a terme aquest projecte conjuntament.
A més l'escultura és obra del famós escultor Enric Clarasó i Daudí, que també va fer l'escultura Memento Homo del panteó Vial i Solsona guanyadora de medalla d'Or en l'Exposició Internacional de París de 1900.
Tour Virtual a YouTube:
Qui era Ernest Niquet?
Ernest Niquet Remy (nascut a Dhul, Alsàcia, el 18 d’agost de 1869) era fill d’Ernest Niquet Vaulons (nascut a Châlons, França, el 12 de juliol de 1840) que va ser un gran empresari fabricant de fil d’estam instal·lat a Terrassa que junt amb dos socis més francesos van fundar la societat Niquet i Companyia i l'any 1892 van inaugurar una gran fàbrica.
Ernest Niquet Remy va ser conegut per ser el primer propietari d'un cotxe a Terrassa també era un gran aficionat a l’esgrima, als concursos eqüestres i al polo sent membre de la primera Junta del Polo Club Barcelona.
Qui era l'escultor Enric Clarasó i Daudi?
Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme. Va freqüentar els cercles de Rusiñol i Casas. El seu estil s'ha relacionat amb el de l'escultor Josep Llimona.
Va tenir com a mestre l'escultor Joan Roig i Solé, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va compartir taller, primer amb el pintor Carbonell Selva i més tard amb Santiago Rusiñol, amb qui el va unir una gran amistat. Juntament amb Ramon Casas, van formar un trio molt conegut dintre de la bohèmia barcelonina de principis del segle xx. Van fer nombroses exposicions junts a la Sala Parés, també gràcies a les tertúlies que organitzaven es va crear el famós Museu del Cau Ferrat de Sitges. Les seves primeres obres tenen un caràcter de realisme anecdòtic, després de passar una temporada a París, la seva escultura es transformà a formes més sensitives, qualificant-se com un artista modernista.
Va participar el 1892 a l'Exposició Nacional de Madrid, a la World Columbian Exposition de Chicago (1893), el 1888 a l'Exposició Universal de Barcelona i va obtenir una medalla d'or a l'Exposició Universal de París (1900).
Va fer escultura funerària, realitzant panteons als cementiris de Barcelona i Saragossa. El 1931 publicà un llibre autobiogràfic anomenat Notes Viscudes i recentment la Doctora en Història de l'Art Isabel Coll Mirabent ha escrit un extens llibre sobre ell.
Font: Wikipedia
